El Petit Príncep
Resum
El Petit Príncep és un conte en què el narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria del motor del seu avió, ha hagut de fer un aterratge al mig del desert.
L’endemà del seu aterratge forçat, d’una manera inesperada coneix al Petit Príncep. L’aviador sent curiositat per la procedència d’aquesta criatura i dia rere dia, el Petit Príncep li va revelant la seva història a l’aviador:
El Petit Príncep ve d’un petit asteroide, que compartia amb una flor i tres volcans. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat. Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un bevedor, un home de negocis, un fanaler, un geògraf … El Petit Príncep no entén el concepte de “serietat” que tenen aquesta “gent gran” i prosseguint la recerca arriba al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb l’aviador, que també patia de solitud. I coneix altres personatges un dels quals li regala el seu secret: – “L’essencial és invisible als ulls” –
El narrador, l’aviador, ens explica la història d’El Petit Príncep, amb totes les reflexions que li provoca, fins que aquest marxa de nou cap al seu planeta
El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració, i que són tant o més coneguts que el conte. Les aquarel·les participen d’aquesta puresa del llenguatge: simplicitat i profunditat són les qualitats mestres de l’obra.
Continguts
El Petit Príncep és una faula sobre la recerca permanent de l’home, posant de manifest alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement, etc.
En mig de la seva aparent simplicitat, El Petit Príncep planteja un interrogant bàsic de la nostra existència. Es tracta de preguntar-se per l’essencial de la vida. La resposta és una mica sorprenent i inquietant: Allò que avui en general els homes consideren intranscendent ve a ser la raó d’existir del Petit Príncep.
Davant l’individualisme, l’afany de possessió, la irracionalitat, etc., que aboca a les persones a la solitud, el Petit Príncep ens proposa l’amistat, l’amor i la generositat per ser feliços.
L’autor, Antoine de Saint-Exupéry, ens recomana conservar dins nostre el nen que tots hem sigut, mantenir l’afany pel coneixement, la imaginació i la senzillesa de cor propis de la infància.
Anàlisi dels personatges
Els personatges d’aquest conte poden representar diverses situacions relacionades amb el món dels adults, situacions de les quals el Petit Príncep és crític. Aquí enunciem unes, però segur que trobareu altres interpretacions.
El narrador
És el pilot que cau amb el seu avió al desert, que explica la història com una experiència pròpia que hagués viscut en un temps passat. És l’adult que recorda els seus dies d’infant, i que comprenent al Petit Príncep es redescobreix a si mateix.
El rei
Que representa l’autoritat, que ha d’ordenar als altres el què han de fer a vegades de manera absurda i ser obeït sense raó. El Petit Príncep ens proposa que l’autoritat s’ha de basar en la raó
El vanitós
Aquest personatge representa la vanitat, una faceta de la personalitat de l’adult. Alguns necessiten que els elogiïn, o els afalaguin constantment, fent-se “creguts” de si mateix i menyspreant els altres. Una absurditat a ulls del Petit Príncep.
El bevedor
Que bevia per oblidar que li feia vergonya veure. Representa com els adults tenim comportaments equivocats dels quals no sabem sortir, sense ser-ne conscients de la nostra situació.
L’home de negocis
Representa l’ànsia de posseir, de tenir coses materials. És la persona que valora més “tenir” que no pas “ser”. Busca equivocadament la felicitat en les coses materials.
El fanaler
Treballador infatigable que compleix una consigna sense pensar. El Petit Príncep valora que no s’ocupi només d’ell, com els altres personatges.
El geògraf
És el personatge contrari a l’investigador, a l’ànsia de coneixement. Vol saber però sense investigar. És el teòric sense la pràctica, que no porta al coneixement veritable. És qui aconsella al Petit Príncep que visiti la Terra.
La flor
És un element clau en el conte. Pot representar l’amistat, l’amor…
La guineu
Encarna els valors del mestre, qui ensenya el valor de l’amistat al Petit Príncep. Ens ensenya que cal crear lligams entre les persones per gaudir d’una amistat.
La serp
Representa el final del camí, el retorn a un mateix,
El mercader i el guardaagulles
Són dos personatges, que ens mostren la velocitat amb què es viu al món dels adults, comprant i posseint, però sense temps de reflexionar, experimentar i gaudir.
Antoine de Saint-Exupéry
-
1926
L'aviador
Es coneix com el seu primer text editat i que va ser publicat en la revista francesa "Navire d'argent".
-
1929
Correu Sud
A través del personatge de Jacques Bernis, Saint-Ex conta la seva pròpia vida i les seves pròpies emocions de pilot. Louise de Vilmorin està representada en el personatge de "Geneviève". Imatge de: ElWaliElAlaoui - Trabajo propio, CC BY-SA 4.0,
-
1931
Vol de Nit
Publicat el desembre de 1931. Aquesta obra que arriba al despullament de la tragèdia, va ser prologada pel seu amic André Gide, i li va valer el Premi Femina i el va consagrar com a home de lletres. Aquesta obra va ser un immens èxit i ha conegut múltiples traduccions. La seva adaptació cinematogràfica va ser fins i tot venuda a Hollywood. El personatge principal, Rivière, està inspirat en el seu cap Didier Daurat. Dóna vida a un cap que sap empènyer els seus homes al màxim d'ells mateixos per a la realització de la seva missió: el correu ha d'arribar a qualsevol preu, la missió supera en valor la vida humana. Els valors que la novel·la vehicula són: primacia de la missió, importància del deure i responsabilitat de la tasca a complir fins al sacrifici.
-
1939
Terra d'Homes
Publicat el desembre de 1939, obtingué el Gran premi de novel·la de l'Acadèmia Francesa. És una successió de relats, de testimonis i de meditacions a partir de la suma d'experiències, d'emocions i de records que va acumular en els seus nombrosos viatges. És també un homenatge a l'amistat i als seus amics Mermoz i Guillaumet i més àmpliament una visió romàntica sobre la noblesa de l'humanisme.
-
1942
Pilot de Guerra
-
1942
Carta a un Ostatge
-
1943
El Petit Príncep
Publicat el 1943 a Nova York i el 1945 a França, escrit a Eaton's Neck (Northport, Estats Units). Per raons tècniques, les «aquarel·les de l'autor» reproduïdes a les versions franceses posteriors no eren més que reproduccions de l'edició americana, el que comporta una pèrdua de qualitat sensible. A més, certs dibuixos havien tingut petits canvis. L'edició Foli apareguda recentment sembla tenir les il·lustracions de l'edició original, de millor qualitat tècnica i artística malgrat un format més reduït (les tècniques d'impressió també recullen les millores tècniques des de 1943). Un asteroide (#2578) va ser atorgat el nom de Saint-Exupéry el 1975 en honor del seu reconeixement mundial.
-
1948
Ciutadella
Començada el 1936, aquesta obra no va ser acabada per Saint-Exupéry. Publicada en una primera versió el 1948 a partir d'un text mecanografiat que no representa íntegrament el pensament de l'autor. La totalitat dels manuscrits va ser posada a disposició dels editors el 1958 i va permetre exposar millor les seves intencions. «Ciutadella no és una obra acabada. Segons la idea de l'autor hauria de regirar-se i revisar-se seguint un pla rigorós que, en l'estat actual, és difícil d'assolir. L'autor va reprendre sovint els mateixos temes, o bé per esprémer-los amb més precisió, o bé per il·luminar-los amb alguna de les seves imatges de les quals s'han emportat el secret» (Simone de Sant Exupéry).
-
1953
Cartes de Joventut (1923-1931)
Nova edició el 1976 sota el títol Cartes de joventut a l'amiga inventada.
-
1948
Cartes a la seva mare
Recull de la correspondència de Sant Exupéry amb la seva mare cobrint el període 1910 - 1944.
-
1982
Escrits de guerra (1939-1944)
Aquest recull pòstum és prologat per Raymond Aron.
-
2007
Manon, ballarina
Novel·la curta acabada el 1925. És la història d'amor entre una «gallina», Manon ("gallina" és la traducció literal de "poule" que significa "dona de vida fàcil"), i un home de quaranta anys «greu» trist, qui busca un sentit a la seva vida. Des de la seva trobada, neix entre ells una relació amorosa, l'home protegint tendrament la seva «pobra petita noia», que creu una ballarina. Fan l'amor sense passió. Se'n van de viatge amb cotxe. Però s'assabenta un dia per tres dels seus clients que Manon és de fet una prostituta. Trenquen i després es tornen a veure. Manon es llança sota les rodes d'un camió i no arriba a morir. Es queda coixa.
Aquest apartat s’ha confeccionat a partir de la reproducció total o parcial de fragments de l’entrada original de la Viquipèdia a la qual podeu accedir des d’aquest enllaç: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ry
Hem fet ús d’aquests continguts respectant els termes de llicència d’aquesta obra de la Viquipèdia que podeu consultar des d’aquest altre enllaç: https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca